Missatges

Conductes de ventilació energèticament eficients

En alguna ocasió hem parlat del tipus de conductes de ventilació atenent al grau d'estanquitat dels mateixos. La norma defineix quatre nivells La,B,C i D. Però, Quina és la importància que un sistema de ventilació tingui un tipus o un altre d'estanquitat?
Durant els darrers anys s'ha produït un augment constant de les demandes energètiques, tant a nivell residencial i industrial. I una part important el constitueix el consum energètic produït per les edificacions.

 

Distribució del consum energètic en habitatges

El percentatge de consum energètic en climatització d'un edifici residencial és de l'ordre del 48%, el que representa el major despesa energètica i d'una importància estratègica seu control.

Major consum energètic representa un major cost d'explotació i un major nivell d'emissions de CO2.

El passat Acord de Kyoto, ja obliga tots els països adherits a racionalitzar el consum energètic per a aconseguir disminuir les emissions de diòxid de carboni i millorar la sostenibilitat mediambiental. Per a aquest propòsit, la Unió Europea emet una directiva que obliga els països membres a treballar de forma contundent en la promoció d'edificis amb sistemes de major eficiència energètica.
Pel que fa als conductes de ventilació i climatització hi ha dos camins per millorar el rendiment energètic dels mateixos. La millora de l'aïllament pot suposar fins a un 75% dels costos energètics i un 25% per la millora de l'estanquitat dels conductes.

El RITE en el seu article IT 1.2.4.2.3 del 29/8/2007 determina que les xarxes de conductes han d'haver una estanquitat corresponent a la classe B o superior, segons aplicació.
En general, els sistemes de ventilació es componen d'unes xarxes de conductes de diferent tipologia (rectangulars, circulars, flexibles etc ...) que confereixen al sistema un nivell d'estanqueïtat mitjà del tipus B.
L'esforç que representaria adaptar els conductes a un estàndard d'estanquitat superior, per exemple del tipus C o D, podria representar un estalvi energètic de fins al 67 i 95% respectivament segons les circumstàncies de cada instal · lació.
La millora dels conductes permetria un estalvi energètic sensible, baixant els costos d'explotació de les instal · lacions. Però a més, els equips de moviment d'aire serien més petits, el tractament de l'aire inferior i fins i tot la dimensió dels mateixos conductes.
Un canvi d'aquesta naturalesa, passar d'una estanquitat B a C suposaria un estalvi a nivell europeu de l'ordre de 10TW h, o el que és el mateix, es podrien tancar 3 centrals nuclears de nivell mitjà.