Missatges

Conductes de ventilació energèticament eficients

En alguna ocasió hem parlat del tipus de conductes de ventilació atenent al grau d'estanquitat dels mateixos. La norma defineix quatre nivells La,B,C i D. Però, Quina és la importància que un sistema de ventilació tingui un tipus o un altre d'estanquitat?
Durant els darrers anys s'ha produït un augment constant de les demandes energètiques, tant a nivell residencial i industrial. I una part important el constitueix el consum energètic produït per les edificacions.

 

Distribució del consum energètic en habitatges

El percentatge de consum energètic en climatització d'un edifici residencial és de l'ordre del 48%, el que representa el major despesa energètica i d'una importància estratègica seu control.

Major consum energètic representa un major cost d'explotació i un major nivell d'emissions de CO2.

El passat Acord de Kyoto, ja obliga tots els països adherits a racionalitzar el consum energètic per a aconseguir disminuir les emissions de diòxid de carboni i millorar la sostenibilitat mediambiental. Per a aquest propòsit, la Unió Europea emet una directiva que obliga els països membres a treballar de forma contundent en la promoció d'edificis amb sistemes de major eficiència energètica.
Pel que fa als conductes de ventilació i climatització hi ha dos camins per millorar el rendiment energètic dels mateixos. La millora de l'aïllament pot suposar fins a un 75% dels costos energètics i un 25% per la millora de l'estanquitat dels conductes.

El RITE en el seu article IT 1.2.4.2.3 del 29/8/2007 determina que les xarxes de conductes han d'haver una estanquitat corresponent a la classe B o superior, segons aplicació.
En general, els sistemes de ventilació es componen d'unes xarxes de conductes de diferent tipologia (rectangulars, circulars, flexibles etc ...) que confereixen al sistema un nivell d'estanqueïtat mitjà del tipus B.
L'esforç que representaria adaptar els conductes a un estàndard d'estanquitat superior, per exemple del tipus C o D, podria representar un estalvi energètic de fins al 67 i 95% respectivament segons les circumstàncies de cada instal · lació.
La millora dels conductes permetria un estalvi energètic sensible, baixant els costos d'explotació de les instal · lacions. Però a més, els equips de moviment d'aire serien més petits, el tractament de l'aire inferior i fins i tot la dimensió dels mateixos conductes.
Un canvi d'aquesta naturalesa, passar d'una estanquitat B a C suposaria un estalvi a nivell europeu de l'ordre de 10TW h, o el que és el mateix, es podrien tancar 3 centrals nuclears de nivell mitjà.

Classificació d'estanqueïtat conductes de ventilació

Conducte de ventilació circular versus rectangular

Un sistema de conductes mai és totalment estanc. Normalment presenten fugues per les unions transversals i longitudinals. Les fuites d'aire augmenten amb la diferència de pressió entre l'interior i l'exterior del conducte.

Normalment, una xarxa de conductes de ventilació està formada per elements de diferent tipologia: conductes de circular, conductes de secció rectangular, conductes flexibles, la Fibra etc.

Els punts crítics en els conductes rectangulars metàl · lics els constitueixen tant la unió transversal i com la logitudinal.

En la unió transversal es produeix en:

  • la fixació del marc al conducte
  • les quatre cantonades
  • la superfície de contacte de les cares dels marcs quan s'uneixen els conductes entre si

A la unió longitudinal, l'aire pot escapar-se en major o menor quantitat pel plec utilitzat en l'acoblament de les superfícies de xapa per conformar la peça amb la geometria que necessita. I això depèn del sistema de engrafado, així com del zel emprat en el tancament del mateix.

Al conducte circular els punts principals de fuites són les que es produeixen en les unions causa de la folgança entre el tram recte de conducte i la peça quan s'endolla, les zones on s'abusa de la soldadura per punts per confeccionar la unió longitudinal dels accessoris i el nivell de plegat de l'hèlix sobre la qual es construeix el propi conducte.

Classes de estanqueuidad A,B,C,i D

La norma espanyola vigent UNE-EN 12237 classifica els conductes en 4 nivells d'estanquitat, del nivel A al D ( de menor a major).

La gràfica mostra les pèrdues d'aire d'un sistema en l / si per m2 de superfície en funció de la pressió estàtica en la instal·lació. En definitiva, com s'expressa la classificació d'estanquitat conductes de ventilació.

 

El gràfic mostra que un conducte de ventilació de la Classe D és 3 vegades més estanc que el de la Classe C, aquest moment estan 3 vegades superior al de la Classe B i a si successivament.

L'estanquitat de la xarxa de conductes ve definida per la següent equació:

f = c × p0,65

on:

Classes A,B,C i D

Classes A,B,C i D

f representa les fuites d'aire en dm³ / s · m²

p és la pressió estàtica a Pa

c és el coficiente que defineix la classe d'estanquitat

Classe A c = 0,027

Classe B c = 0009

Classe C c = 0003

Classe D c = 0001

Quin tipus de conducte és més estanc? Vegem el grau d'estanquitat que ofereixen els conductes de ventilació habituals. Prenem en consideració que són conductes ben construïts en taller i muntats de forma adequada amb les juntes i massilles recomanades pels fabricants.

  1. Conducte circular per a la unió amb tap segellat amb massilla a la cinta : Classificació B
  2. Conducte circular unió per endoll amb junt tòric: Classificació C
  3. Conducte amb marc rectangular preformada: Classificació BC

Amb construccions molt acurades i elaborades es poden assolir graus d'estanqueïtat del tipus D en conducte circular i del tipus C en conducte rectangular.

És important destacar com en un conducte ben construït en els quals s'han cuidat fins als mínims detalls, amb unes altes expectatives d'estanquitat, aquestes poden quedar fustradas amb un muntatge descuidat i incorrecte. Per tant, el fabricant ha d'informar i preparar l'instal · lador en el coneixement de les característiques i excel·lències de cada sistema de conductes per conservar i potenciar les propietats dels mateixos. Un bon conducte és la base per poder executar una bona xarxa de ventilació. Un conducte precari és impossible que pugui oferir una bona estanquitat al sistema fins i tot amb el bon fer del muntador.

Com sabem que classe d'estanquitat tenim en una instal · lació? El mesurament del nivell d'estanqueïtat d'una instal · lació s'efectua mitjançant analitzadors específics de camp, sobre diverses mostres representatives de tota la xarxa de conducte instal · lada. Cada mostra constarà de parts rectes i accessori amb una longitud mínima de 2,5 m i una superfície superior als 10m2. A més la relació entre la longitud total d'unions i la superfície de conducte serà superior a la unitat. L'assaig es porta a terme tant a pressions positives com negatives , amb un mínim de 5 mesures de cada, dins d'un interval de pressions fins a assolir la pressió estàtica màxima. La durada de cada mesura és com a mínim de 5 minuts.